Escacs Tordera

El segon equip també ens hem estrenat al campionat per equips. Se’ns ha plantat davant un Blanes amb vuit jugadors amb ELOs inferiors als nostres, però molt experts i batalladors.
Els visitants s’han avançat gràcies a una partida molt ben jugada per part del rival d’en Manel, que poca cosa hi ha pogut fer. En Lluís Puigdemont s’ha endut un disgust en la seva estrena de la moderna i ha hagut d’apel·lar a l’èpica per endur-se el punt i posar l’empat al marcador. El cronista s’ha estrenat amb bon peu i ha posat els seus per davant, 2 a 1. En un tres i no res, els de la Selva han tornat a girar la truita, derrota d’en Tomàs i poc després de l’Arseni. 2 a 3 i el partit s’anava complicant. Bon debut amb el club d’en Carlos, que jugant al primer tauler ha dominat bona part de la partida, però no ha pogut transformar l’avantage en punt sencer. 2,5 a 3,5 i ens quedava ben poc marge d’error.
Quedaven les partides d’en Jordi Quintana i d’en Lluís Ramírez. En Jordi, atent al resultat de l’equip i la partida del seu company, ha valorat una bona estona forçar el final de dames. Veient que en Lluís tenia molt bona posició, ha decidit deixar la cosa en taules. Finalment en Lluís, s’ha aconseguit desempallegar d’un rival que no li ha posat les coses gens fàcils.
I com que durant aquesta època de l’any ens aixequem els diumenges al matí per fer amics, hem acabat deixant-ho amb empat a quatre, i tots contents cap a casa. D’aquí una setmana us explicarem com ens ha anat la visita a Llers contra el Dotze Castells B.

Ja hi tornem a ser! Després del llarg parèntesi d’inactivitat, avui ha tornat a engegar el Campionat de Catalunya per Equips, que durant nou setmanes ens tindrà entretinguts.
Hem començat visitant a domicili el flamant nou club Barcelona Uga, resultat de la darrera fusió de clubs i que ara ja compta amb jugadors del “tot Barcelona”, ja que si hom mira la distribució geogràfica de Barcelona, Vulcà, Uga i Barceloneta, Déu-n’hi-do el tros que abarca…
El cas és, però, que al vell local de darrera Via Laietana ens esperava un equip que, vista la llista, tenia menys potencial que el nostre de dalt a baix.
El matí ha començat de manera plàcida, i les deu partides es desenvolupaven sense gaires sobresalts i, en general, teníen bon aspecte per a nosaltres. El cronista ha signat l’empat en una posició morta i, al cap de poc, en Carles ha tingut un detall de generositat extrema i ha regalat gairebé una torre al rival.
No ha trigat gaire l’Eduard a deixar la seva targeta de visita sobre el camp erm d’un adversari que gairebé s’ha hagut d’amagar sota la taula per no rebre més… Pur estil Camps.
També en Jacobo, després de bona lluita, ha signat l’armistici tot i que sense estar del tot convençut d’haver tret tot el que volia de la posició.
Entretant, la sang freda d’en Carles començava a treure petroli d’una posició que els altres potser ja hauríem llençat.
Al novè tauler, en Fernando, que avui s’estrenava, ha fet una partida molt bona davant del presi Aiza, però un inesperat error de càlcul li ha servit en safata el punt a en Toni quan probablement més estava pensant com en sortiria viu… Coses del directe i de l’infernal ritme del rellotge, que era nou per al nostre jugador, i li ha proporcionat un plus de nervis.
En Joan, que anava bé de temps!!, ha muntat un camp de mines que arribava fins a Collcerola, i el rival les ha esquivat totes menys una, però és clar, amb una n’hi havia prou per demanar-li el punt sencer.
La partida d’en Josep Maria ha estat exactament això: una partida d’en Josep Maria. Una obertura sòlida, un avantatge que sembla insignificant fins que el rival va adonant-se que sí que és significant, i, quan semblaria que pot equilibrar la posició, apareix el talent formidable del gran finalista que és el nostre jugador per fer fàcil allò que sembla difícil. Com una simfonia.
Potser li havíem d’haver advertit, al rival d’en Pau, que avui hauria de pagar els plats trencats d’alguna eliminació de copa, però el cas és que no ho hem fet, i el pobre noi s’ha trobat no davant d’en Pau, sinó davant de l’instint assassí d’en Pau, que és tota una altra cosa. És veritat que durant bona part de la partida el xicot ha tingut peça de més, però a canvi en Pau tenia dos-cents trenta-quatre peons com a mínim. O això és el que li deu haver semblat al rival quan ha terut el seu rei. Avui a la nit tornarà a rellegir Philidor, segur…
I amb tot això, en Carles no tan sols s’ha inventat com equilibrar una posició amb torre de menys, sinó que, fent la quadratura del cercle, ho ha convertit en posició guanyadora… per acabar fent un nou regal amb llaç de colors i el punt sencer… que el contrincant no ha sabut rebutjar.
I en Josep? Doncs, en un racó del local, com aquell qui diu, anant posant voltes de corda al coll del contrari fins que només li ha calgut estrènyer una mica por ofegar-lo i fer-li regalar una peça, a triar. Esportivament, ha triat el rei.
I en Juan Pedro ha fet una partida de les que li agraden. Semblava que l’apretaven quan en realitat era ell el qui es convertia en una boa constrictor d’aquelles que poc a poc no deixen ni respirar. Les expressions del rival ho deien tot. Ha patit. Al final, però, repartiment de punts que ja no alterava per res el resultat del matx. Un matí força agradable i a esperar la visita dels empordanesos del Figueres B la setmana entrant.

Part I.

Part II.

El pròxim divendres 23 de desembre en el club es farà un sopar de germanor per donar la benvinguda a la temporada 2012.

Ja estan disponibles les fotos del sopar i del dinar d’aquesta temporada.

Fotos 2011!!.

S’ha fet justícia? Pensem que sí. Després d’una lliga plena de despropòsits, ja des del primer dia amb el Figueres B, i seguint a l’Ideal Clavé, o a Sant Andreu, o a … doncs arribem a la darrera ronda en què se’ns presenta a casa un equip que espanta només de mirar-li la llista, i amb ganes de fer mal, i ves per on, li amarguem el matí i ens emportem el punt sencer, la salvació automàtica de la categoria i un gran bon rotllo per anar-nos-en a dinar plegats. Sí, S’ha fet justícia. Ha guanyat l’equip que avui, i altres dies, ha fet prou mèrits per fer-ho. N’estem convençuts. I orgullosos. I contents.
El matí ha engegat amb una solemnitat corprenedora -”quin silenci!”, ha fet notar algú – . La tensió es notava a l’ambient. En el bon sentit, s’entén: tots érem conscients del que ens estàvem jugant. Han passat les hores i ha costat que s’anessin decidint les coses. En Jacobo estava al caire de l’abisme i el cronista, després de fer un atac que riu-te de l’otan a Líbia, s’equivoca i s’encara a unes taules. Al darrer tauler, en Lluís inclinava el rei després d’haver defensat molt dignament una posició davant d’un molt experimentat rival. Sort que els Messi, Pedro i Villa, la davantera màgica (En Josep, l’Eduard i en Juan Pedro) han posat les coses al seu lloc, deixant clar qui mana a casa. En Joan ha hagut de capitular davant d’un atac demolidor, i en Lluís Ramírez revifava una partida que havia tingut gairebé guanyada, gairebé perduda, gairebé taules… i ha arrabassat el punt sencer. En Carles també s’afegia a la festa arreplegant mig punt en una partida marca de la casa.
Amb el cinc a quatre a la butxaca, que ja ens donava mig punt, la pressió ha baixat uns quants enters per tothom … menys per en Pau, que, després d’haver superat dubtes existencials gràcies a la intervenció miraculosa de sant Josep, ha dit que no, que no abandonava, i que què carai, que què s’havien pensat. S’ha posat a defensar com un lleó, com ell sap fer-ho i ha demostrat que, de vegades, tota una temporada es pot resumir en un final de partida. Avui hem vist el Pau de sempre. Rebentat, però content. Gràcies, Pau.
Cal afegir que el dinar de germanor ha estat distès, agradable, alegre …?
De les moltes maneres que pot acabar una temporada, no ens faria pas res quedar-nos amb aquesta tantes vegades com faci falta. Fins l’any vinent.

Disputat matx el que hem viscut aquest matí contra el quadre empordanès. Ens presentavem amb sis jugadors, cosa ja habitual aquesta temporada. L’avantage visitant era important, però ben aviat l’Àngel retallava diferències després d’haver esquivat un atac bastant dur del seu contrincant. L’Arseni posava la igualada al marcador resolent amb solvència un final de torres (2-2). Avui hem recuperat, després d’unes quantes setmanes, en Manel, que ha comès una errada que li costava la partida (2-3). També hem recuperat l’Abel, que ha tingut bé la partida durant bona part del matí, però la falta de rodatge li ha passat factura (2-4). En Lluís, continua demostrant que el seu fitxatge ha valgut molt la pena, i de quina manera! 3 a 4, i només queda jugant el cronista, amb una partida que no pintava massa bé. Al final, però, el rival es fa un embolic amb les peces i queda en un final inferior, de manera que el punt es queda a casa. I com que del que es tracta és de fer amics, 4 a 4 i tots contents. La permanència ja està, per fi, garantida, i la setmana que ve anirem a Banyoles a intentar el miracle de l’ascens. Ja us ho explicarem

I ja tenim comprat mig bitllet per deixar la categoria. En futbol diuen que, quan la pilota no vol entrar… Nosaltres haurem de buscar un símil per als escacs. Aquesta temporada ja és la tercera vegada que se’ns escapa un matx de la manera més impensada.
Però els resultats manen, i de res no haurà servit la victòria total de l’Eduard o la d’en Juan Pedro i la d’en Carles, ni les taules d’en Josep , les d’en Joan i les d’en Josep Mª. Amb les derrotes del cronista, d’en Pau, d’en Jacobo i d’en Lluís s’esfumen bona part de les opcions que ens quedaven.
Ara, diumenge que vé, a provar de rascar-li la pintura al Foment B.
Ara, Girona també és bonic …!

Diuen que a la tercera va la vençuda. Potser tinguin raó, tercera setmana consecutiva enfrontant-nos amb un filial del Gerunda, i per fi ens enduem el punt. Si us diem que ens hem presentat a Girona amb sis jugadors, mirant el resultat pot semblar poc menys que un passeig, cinc victòries i unes taules en sis partides. La realitat, però, ben diferent. Amb el desavantatge al marcador, a priori, les taules d’en Toni semblaven perjudicar-nos. Llavors, però, s’ha girat la truita, En Lluís començava la remuntada fent una bonica combinació, i l’Arseni, que era qui tenia la partida més embolicada, aconseguia fer mat. (no et queixaràs, Arseni, que avui sí que hem comentat la teva victòria). Un servidor s’ha quedat de pedra per un moment quan el rival ha cantat ofegat. Sort, que se li havia escapat una jugada. 2,5 a 3,5 i la cosa pintava molt bé, amb la gran partida de l’Àngel, que per fi s’estrenava en el per equips, i a més, fent el punt de la victòria. Amb el matx decidit, la rival d’en Jordi es deixa material decisiu en una jugada, i tot i la generosa intenció del nostre delegat de deixar-la recular, aquesta s’hi ha negat, ja que reglament en mà la jugada ja estava feta. Al final, doncs, 2,5 a 5,5. La setmana que ve, rebem el Dotze Castells B, esperem poder-vos explicar que ens hem assegurat la permanència. Seguirem informant.

Un bon matx el que hem disputat aquest matí, des de diferents punts de vista.
Pel que fa a joc, a partir de la segona part del matí ja no hem patit gaire pel punt, ja que en general les partides estaven rutllant bé. Tret de la d’en Joan, víctima d’un parany que li ha passat per alt i l’ha deixat sense cap més resposta que signar la planilla. En Josep Mª, en canvi, ha destrossat el rival sense manies, i ha hagut d’escoltar una reacció “a la Wenger”, quan la seva victòria no tenia apel·lació possible.
Victòries d’en Juan Pedro, que també ha assistit a una reacció un punt irada del rival, d’en Pau, amb un atac “dels seus” que ja li trobàvem a faltar i del cronista, a qui se li ha posat bé la partida a l’inici i ha necessitat només 66 jugades per forçar el punt. Bones taules de l’Eduard, en Lluís i en Jacobo, que arrodonien un bon marcador final, malgrat la derrota al darrer sospir d’en Josep, que ha intentat forçar una partida que probablement havia de deixar en taules.
Això pel que fa al joc que s’ha vist, però cal parlar també de la taula classificatòria, perquè aquest equip es presumeix un rival directe per mantenir la categoria, o sigui que el triomf d’avui, mirat així, és doble.
Diumenge vinent anem a veure el Sant Andreu B, i de mica en mica s’anirà perfilant el repartiment final.